Quants espanyols saben quin any es va aprovar la Constitució?

L’enquesta postelectoral publicada pel CIS fa una setmana sobre les últimes eleccions generals, a més de variables sobre el comportament electoral en els comicis del 20-N, inclou altres temes que proporcionen dades molt interessants.

Un dels més cridaners és el que fa referència al nivell de coneixement dels espanyols sobre determinats elements de la història política recent del país, com per exemple, l’any d’aprovació de la Constitució Espanyola. La funció d’aquesta pregunta no és simplement mesurar el coneixement que els ciutadans tenen sobre el tema, sinó fer servir aquesta variable junt amb d’altres per establir una tipologia d’individus en funció del seu nivell de cultura política.

De totes maneres, com a curiositat, la pregunta relativa a l’any d’aprovació de la Constitució ja ofereix algunes dades interessants. Un terç dels espanyols sap dir que es va aprovar l’any 1978; en canvi, un 13,2% dóna una data anterior i un 4,0% una de posterior, mentre que pràcticament la meitat no es pronuncia sobre la qüestió […].

Si s’analitza per segments de població, s’observa que la variable que més discrimina és el nivell d’estudis. Entre els que tenen formació universitària, pràcticament sis de cada deu entrevistats donen la resposta correcta i entre els que tenen estudis secundaris ho fa gairebé la meitat, mentre que entre la resta no arriba al 40%.

Les variables polítiques també deixen dades interessants. Els individus que es declaren d’esquerra o centre esquerra tenen més coneixement de l’any d’aprovació de la Constitució que no pas els que es consideren de centre, centre dreta o dreta. En canvi, no s’observen pràcticament diferències entre els electorats dels dos grans partits estatals, el PP i el PSOE, que se situen ambdós en la mitjana del conjunt de la població. De fet, són els votants dels partits minoritaris (UPyD, IU/ICV i els altres) els que més coneixement tenen de l’any d’aprovació de la Constitució. Curiosament, els de CiU són els que més desconeixement tenen de la matèria, tot i que s’ha d’anar amb cautela donat el número d’entrevistes obtingut en aquest col·lectiu.

Resta pendent de conèixer les dades desagregades a nivell territorial. L’explotació oferta pel CIS fins ara no dóna resultats a nivell de comunitats autònomes, però un cop posi a disposició el fitxer de dades es podrà fer una anàlisi concreta sobre Catalunya, a partir de les gairebé 700 entrevistes que s’han realitzat en el nostre territori, que seran suficients per extreure’n algunes conclusions. N’estarem pendents.