Barcelona: escenari obert

Encara sota l’impacte dels resultats de les eleccions del 28 d’abril, comencem a demanar als ciutadans per les seves intencions de cara a les eleccions municipals. Les dades de l’enquesta d’EL PERIÓDICO sobre la ciutat de Barcelona reflecteixen les tendències de les generals, però alhora constaten també el perfil propi que normalment han tingut els comicis locals. Així, en aquests moments, només un 54% té decidit votar el mateix partit que el 28 d’abril, mentre que un 20% diu que votarà una força política diferent.

ERC surt per davant en intenció directa de vot, però, en preferències per a l’alcaldia, Ada Colau compta amb un avantatge de més de sis puntsdavant el candidat republicà. Els republicans aprofiten l’empenta de les generals per recollir simpaties procedents de la majoria de partits, en especial de JxCat, dels comuns i de la CUP. Amb tot, la seva fidelitat de vot se situa per sota del 60% i també deixa que marxin vots cap a altres forces sobiranistes.

Barcelona en Comú segueix de prop els republicans, tant en la intenció directa com en estimació de vot. Colau és ben valorada pels seus i és la líder que obté més recolzament dins de l’electorat propi. L’alcaldessa i la seva formació concentren la seva força, i s’imposen a ERC, entre les persones de menys de 45 anys, mentre que els republicans, malgrat tenir unes simpaties més transversals, surten en primera posició entre els que superen aquesta edat.

Tendència a l’alça del PSC

Els socialistes, afavorits pels resultats de les eleccions generals, presenten una notable tendència a l’alça. En intenció directa, se situen a un punt i mig dels comuns i els igualen o superen entre els que tenen 45 anys i més. El candidat socialista aprova en el conjunt de la població i entre els seus, però el seu grau de notorietat el penalitza en les preferències per a alcalde davant de la resta de candidats.

JxCat obté la meitat del recolzament que va obtenir el 2015 intercanviant la força, i bona part dels vots, amb ERC. I Ciutadans millora lleugerament els resultats, però lluny de les primeres posicions. Manel Valls, amb una notorietat alta, és apreciat per la majoria de votants de Ciutadans i del PP, però també és el candidat que genera més rebuig. Més d’un 20% dels barcelonins li atorguen la mínima valoració. El PPestà en el límit d’obtenir representació al consistori, i la CUP, perjudicada per les generals, la perdria. I Jordi Graupera, que encara se situa lluny del llindar del 5%.

Així doncs, encara que només falten tres setmanes per a les eleccions municipals, l’escenari continua molt obert. L’atenció de les últimes setmanes s’ha centrat en les eleccions generals, i els ciutadans encara no han acabat de fer la immersió en les municipals. L’inici de campanya situarà definitivament els electors en l’espai barceloní i la diversitat de les ofertes electorals. Això sí, amb el marc de fons d’una realitat política i electoral molt mobilitzadaper un nou cicle electoral iniciat fa poc mes d’una setmana amb les eleccions generals.

Àngels Pont i Domènech

Artícle publicat a El Periódico.