Skip to content

Escenari post 9-N: Podem

Artur Mas surt reforçat del 9-N. Tots els indicadors del darrer Baròmetre Polític de Catalunya publicat per EL PERIÓDICO ho posen de manifest. La valoració del líder de CiU és la més alta des de les eleccions del 2012, lidera les preferències a president en la seva pugna amb Oriol Junqueras i veu millorar lleugerament l’expectativa de vot del seu partit. L’opinió pública reconeix un èxit de Mas en el 9-N. Així, torna a superar l’aprovat, després de dos anys sense arribar-hi, i millora la seva nota mig punt respecte al sondeig de juny. De les forces polítiques que recolzaven el 9-N, també ha sortit reforçat el diputat de la CUP David Fernàndez, que és qui obté una millor valoració. Retrocedeixen Junqueras i Herrera. De fet, el líder d’ERC obté el pitjor registre de la legislatura i, per primera vegada des del 2012, no és el més ben valorat. […]

 

L’impacte del 9-N sobre la projecció de vot és més difícil d’avaluar, si bé en relació amb l’última enquesta es constata una lleugera millora de CiU i un cert retrocés d’ERC. Això sí, per primera vegada en l’actual legislatura, la suma de tots dos no els dóna la majoria absoluta al Parlament. La hipòtesi d’una candidatura conjunta, lluny d’ajudar-los, els allunya encara més de la barrera dels 68 escons. A l’estancament d’aquestes forces no hi és aliena l’aparició de Podem, que emergeix amb molta més força que al juny. Sembla, doncs, que en el debat sobre la independència i el futur polític de Catalunya s’hi comencen a creuar les dinàmiques de vot que es donen a la resta de l’Estat. Podem ocupa la tercera posició de cara a les eleccions catalanes i un destacat primer lloc a les generals, mentre que PSC, ICV-EUiA i PP retrocedeixen, aquest últim cedint un important contingent de vots a Ciutadans, que es disputa amb Podem el tercer lloc en els comicis al Parlament.

Així doncs, lluny de reduir-se la inestabilitat electoral, aquesta va en augment. Les fidelitats de vot dels diferents partits se situen en nivells molt baixos en la majoria de casos, especialment pel que fa al PP, PSC i ICV-EUiA. Només C’s i ERC se situen per sobre del 60% i el 70% respectivament. Les fortes oscil·lacions que trasllueixen les matrius de transvasament de vot són, en si mateixes, un reflex de l’encara poca solidesa dels canvis que s’entreveuen; ens indiquen el camí i no tant la magnitud. Són, això sí, un bon indicador de les inquietuds i el malestar dels ciutadans, que l’enquesta posa en relleu que s’aglutinen, en bona part, al voltant de la força liderada per Pablo Iglesias.

Aquest nou partit es manifesta també amb força a Catalunya. ¿D’on surt Podem? ¿D’on surten els seus simpatitzants? Rep vots de tot l’arc parlamentari, fins i tot del PP i CiU, però sobretot del PSC, ICV-EUiA, Ciutadans, la CUP i també de l’abstenció. La inestabilitat i volatilitat del vot dels últims anys fa difícil saber amb precisió si és un transvasament directe o derivat, és a dir, que molts d’aquells que havien perdut el seu referent i l’havien buscat en diversos partits l’estan recuperant en Podem. El simpatitzant de Podem és crític amb el Govern, molt crític amb Mas (2,9) i Alicia Sánchez-Camacho (1,1) i se sent d’esquerres i tan català com espanyol.

En definitiva, Podem simbolitza i sintetitza l’expectativa de canvi per sobre fins i tot d’ERC, que des de fa mesos està estancada. Es tracta d’un moment complex i apassionant, on es creuen els eixos tradicionals de competència electoral amb els nous, en un marc de crispació i descontentament per la crisi econòmica, social i política, on la majoria posa en dubte i desconfia que les solucions les aportin els que han protagonitzat la vida política els últims 30 anys.

Article publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 24 de novembre de 2014.

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top