Impacte de Podem

No s’havia previst una sacsejada tan forta de les eleccions europees sobre l’opinió pública i el sistema de partits espanyol com la que finalment ha tingut lloc i que queda reflectida en el Baròmetre Polític d’Espanya d’EL PERIÓDICO, publicat ahir i avui i portat a terme la setmana després dels comicis. […]

S’han complert pràcticament totes les tendències que apuntaven les enquestes, però de manera molt més exagerada. Les europees han vingut marcades per un fort retrocés del bipartidisme i un avanç de la majoria de les altres forces. Però, sobretot, han posat de manifest la irrupció amb molta força de partits que quatre mesos enrere gairebé no existien. Estem parlant de Podem, que ha adquirit una notorietat gairebé total després del 25-M. Podem va ser la sorpresa de la nit i el seu èxit, de moment, no s’ha quedat en això. Ha desfermat una gran eufòria al voltant d’aquesta força, i ha provocat a curt termini un augment exponencial de les simpaties envers el partit de Pablo Iglesias, fins al punt d’aparèixer primera en intenció directa de vot en les eleccions generals, per sobre del PSOE, però també del PP. Va ser el guanyador de la nit electoral i recorden haver-lo votat, fins i tot, alguns dels que no van anar a les urnes, de manera que la força amb què apareix en l’enquesta s’ha de matisar, però, indiscutiblement, estem davant un fenomen que s’ha de tenir molt en compte a partir d’ara.

En clau electoral, el sondeig reflecteix moltes incerteses de cara al futur, a les quals s’afegeixen ara les generades per l’abdicació del Rei i la proclamació d’un de nou, que no han quedat recollides en l’enquesta, ja que el treball de camp es va fer abans. En tot cas, el mapa electoral està en plena efervescència, amb una volatilitat de vot desconeguda en molt de temps –encara que a Catalunya aquest fenomen es va iniciar fa uns anys–, que fa que els pronòstics a mitjà termini siguin impossibles de concretar.

A l’horitzó del 2015 apareix un Parlament espanyol més atomitzat i més radicalitzat, especialment, a l’esquerra. Podem apareix com la resposta il·lusionant a la desconfiança, el desencant i/o l’empipament dels últims anys. Ha tingut bons resultats perquè ha connectat amb el sentiment de la gent d’esquerra i els ha obert, o els ha fet retrobar, un bri d’esperança, la idea que les coses es poden fer d’una manera diferent.

El PSOE, el gran damnificat d’aquestes eleccions, no ho és únicament en vots. S’han trencat els llaços i l’empatia que la majoria de votants d’esquerra han mantingut durant tres dècades amb aquest partit. A més dels antics votants socialistes que van optar per Podem en les eleccions europees, una bona part dels que van votar el PSOE fa dues setmanes diuen ara que optarien per Podem. Es pot tractar únicament d’un avís, però també d’un moviment de més llarga durada.

Molts atribueixen la derrota del PSOE a la incapacitat per renovar-se i oferir un projecte de futur. La valentia dels diferents actors polítics, la comprensió del llenguatge de les urnes i el carrer, l’evolució de la situació econòmica… Molts fronts oberts que decidiran la sedimentació d’un mapa electoral que ara està en plena ebullició.

Article publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 9 de juny de 2014.