skip to Main Content

La independència: un projecte transversal?

Les dades del darrer Baròmetre Polític de Catalunya, elaborat per GESOP i publicat per EL PERIÓDICO fa dos diumenges, posen de manifest que, de cara a la consulta prevista per al proper 9 de novembre, els favorables a la independència parteixen amb avantatge sobre els contraris a aquest projecte. Així, a hores d’ara, un 42,9% dels catalans afirma que votaria a favor de la independència, mentre que un 33,8% diu que ho faria en contra; el 23,4% restant no vol o no sap posicionar-se sobre aquesta qüestió. […]

Aquests resultats no són cap novetat, ja que les enquestes vénen evidenciant des de fa alguns anys un suport creixent a la independència de Catalunya entre la ciutadania. A més, quan s’analitzen les dades amb més detall, s’observa que aquesta majoria sembla reproduir-se als diferents segments de població, tot i que amb matisos. Així, el suport a la independència és més alt entre els homes que entre les dones i entre els residents a municipis petits que entre els que viuen a grans ciutats; també creix a mesura que es redueix l’edat dels individus i augmenta el seu nivell de formació.

Ara bé, les dades del Baròmetre de EL PERIÓDICO, que es poden analitzar amb detall gràcies a les tabulacions i el fitxer de dades que s’acaben de publicar, posen de manifest que les variables que determinen el posicionament dels catalans sobre la independència no són tant el sexe, l’edat, el nivell d’estudis o el seu lloc de residència, sinó fonamentalment el seu origen, que es manifesta en indicadors com la llengua habitual, el lloc de naixement o el lloc de naixement dels pares, variables que segurament expliquen bona part de les diferències que s’observen en altres nivells. Els següents gràfics exposen el posicionament dels ciutadans sobre la independència segons aquestes variables*.

Les dades posen de manifest que la independència obté un suport molt majoritari entre els catalanoparlants i entre els que tenen els dos pares nascuts a Catalunya i de forma més matisada entre els nascuts a Catalunya i entre els que tenen un dels dos pares nascut fora de Catalunya. Ara bé, el desacord amb la independència és majoritari entre els nascuts fora de Catalunya, entre els que tenen els dos pares nascuts fora del país i entre els castellanoparlants. En aquests segments s’observa també una major proporció d’individus que no saben o no volen posicionar-se sobre aquesta qüestió, la qual cosa pot donar una primera idea sobre quin és el perfil d’aquest gruix de població.

Quan es creuen aquestes variables entre sí, com en el següent gràfic, es constata la relació gradual entre la procedència dels entrevistats i el seu posicionament en aquesta qüestió: com més vinculat a Catalunya és l’origen de l’individu, més favorable a la independència és aquest.

Les diferències de posicionament respecte a la independència es reprodueixen en totes aquelles altres variables que tenen a veure amb aquesta qüestió, com s’exposa a la següent taula. Així, com més vinculat està l’origen dels individus a Catalunya, més segurs estan d’anar a votar el 9N i més convençuts que la consulta s’acabarà celebrant. En canvi, entre els castellanoparlants, la majoria creu que aquesta no tindrà lloc i, en conseqüència, creix la proporció d’individus que posa en dubte participar a la mateixa.

La taula també presenta dades sobre el sentiment independentista dels individus i la seva comoditat a l’hora de parlar d’aquest tema, que ajuden a ponderar l’anàlisi i les interpretacions al voltant d’aquesta qüestió.

En definitiva, els resultats posen de manifest que el debat sobre la independència genera en la societat catalana un desacord que reprodueix en bona mesura les diferències entre els catalans en quant a procedència. Això no representa cap sorpresa, però ha de fer reflexionar sobre el grau de transversalitat del projecte independentista al nostre país.

________

* Entre parèntesi, es facilita el número d’entrevistes disponible en cada categoria.

** S’ha combinat la llengua habitual amb les variables  que indiquen l’origen dels individus: el lloc de naixement dels pares en cas dels catalanoparlants i el lloc de naixement del propi individu en el cas de les persones castellanoparlants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top