skip to Main Content

Envelliment de la població

Els canvis poblacionals en els últims anys, especialment els últims 10, han estat molt importants al nostre país. Fa temps que es parla que la nostra societat està envellint. L’envelliment pot venir tant de l’increment del nombre de gent gran com del descens del nombre de gent jove. A Catalunya aquestes dues tendències han estat constants en els últims 30 anys. Només la presència de la població immigrant en els últims 10 anys ha mitigat lleugerament l’envelliment de la població. Tenim exemples extrems que ho posen de manifest: el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona va passar de ser el més vell de la ciutat a ser el més jove. […]

 Tot i la immigració, Catalunya ha anat envellint progressivament. En cap cas, el creixement natural de la població compensa l’augment del nombre de persones més grans. Al contrari, incrementa la proporció dels més vells i decreix la de població més jove.

Hem fet un exercici que podreu veure gràficament al final d’aquest text. Hem dividit la població de 0 a 100 anys en quatre grups, de vint-i-cinc en vint-i-cinc anys, i hem comparat les dades per edats des del 1981 fins el 2011. Per bé que en el detall ens podem fixar amb més d’una dada, ens hem centrat en l’estudi de la població de gent més gran. La proporció de persones de 75 i més anys s’ha doblat en els últims 30 anys.

  • Des de 1981 la població a Catalunya ha crescut al voltant d’un 25%. La població de 75 i més anys, un 162%.
  • El creixement del conjunt de la població es concentra en els últims 10 anys i és conseqüència sobretot de la immigració.
  • En canvi, l’increment del nombre de gent gran és més regular i constant. De fet el pes de la població d’origen estranger és irrellevant entre els de 75 i més anys. 
  • Al 1981 a Catalunya hi havia 250 mil persones de 75 i més anys. Actualment n’hi ha més de 650 mil. 
  • Fa 30 anys les persones de 75 i més anys representaven poc més del 4% de la població. Avui signifiquen gairebé el 9% de la població.
  • I és clar, els centenaris van en augment. S’han multiplicat per 7 en els últims 30 anys i l’increment és fort i progressiu.
  • A Catalunya al 2011 hi havia 2.460 persones que tenien 99 o més anys. Deu anys enrere n’hi havia menys de la meitat (1.086).

 

A Catalunya, hem passat d’una mitjana d’edat d’aproximadament 33 anys al 1981 a una mitjana actual de 40 anys. Així doncs, una bona notícia és que vivim en un país amb una esperança de vida creixent on, amb tota seguretat, més anys de vida van de la mà d’una millor qualitat de vida. És, sens dubte, un indicador de benestar. Però també és cert que les nostres cotes de reproducció estan sota mínims (a més creix l’emigració). Sembla doncs que a casa nostra també l’àmbit demogràfic, determinant en les qüestions econòmiques i socials, demanda d’una nova política per aconseguir un major equilibri i sostenibilitat del sistema.

 

 Evolució de la població a Catalunya

 

Font: Elaboració pròpia a partir del padró continu d’Idescat i del Cens de població de l’INE 

 

 

 Evolució de la població de gent gran a Catalunya

 

 Font: Elaboració pròpia a partir del padró continu d’Idescat i del Cens de població de l’INE

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top