El canvi de Pedro Sánchez

      Pedro Sánchez i els socialistes han aconseguit posar un alè d’esperança davant una situació política que cada dia es percebia com a més degradada. Així ho posa de relleu l’enquesta encarregada per EL PERIÓDICO per mesurar l’efecte del canvi de govern a Espanya. Fa dos mesos ja destacàvem que un 85% dels espanyols desitjava un canvi; per tant no és d’estranyar que aquest hagi produït un cert alleujament en l’estat d’ànim de la ciutadania. La majoria es mostra d’acord amb el canvi i valora positivament el nou govern. A més, la presència majoritària de dones en l’executiu ha produït un efecte molt reconfortant entre la majoria de dones, però també entre els homes; és una mesura ben valorada per tothom, fins i tot, per l’electorat de les formacions que no van recolzar la moció de censura. […]

      L’alè d’esperança que ha suposat aquest canvi s’ha traduït instantàniament en un canvi de les expectatives electorals. El PSOE lidera la intenció de vot, incrementa la fidelitat del seu electorat i “recupera” votants que havien marxat cap a altres formacions. Pedro Sánchez és el polític millor valorat i, per primera vegada, el que rep una nota més alta dels seus propis votants. És com si els vells i els nous socialistes haguessin recuperat l’orgull de dir que ho són. I la força política que en pateix més les conseqüències és Units Podem. Els votants o simpatitzants d’aquesta formació estan tan o més contents amb el canvi de govern com els socialistes i el valoren gairebé en els mateixos termes. Aquest electorat aprova Pedro Sánchez i més d’un 20% diu que si ara hi hagués eleccions votaria al PSOE.

      A l’altra banda, C’s és el partit que en pateix més les conseqüències demoscòpiques. Els que li donaven suport fins ara ja no ho tenen tant clar, augmentant la indecisió entre els seus votants, i alguns que havien vingut del PSOE se n’hi tornen. Així, respecte a fa dos mesos, la fidelitat entre els votants de C’s s’ha reduït gairebé 25 punts i es duplica la transferència de vot cap a altres formacions, bàsicament cap al PSOE. També es redueixen els vots que rebia d’altres formacions i de l’abstenció. A més, no es pot oblidar que les seves expectatives a curt termini estan lligades al que pugui passar al PP, ara sense candidat i relativament desaparegut per aquesta mateixa raó a les enquestes. No es pot descartar que el congrés del PP del proper juliol sigui un nou cop per la formació taronja, si el partit fins ara al govern aconsegueix sortir-ne amb una imatge renovada. En menys de dos mesos, C’s podria passar de tenir-ho gairebé tot a l’abast a tornar a la casella de sortida.

      Sabem, i els fets ens ho posen de relleu, que han canviat els ritmes i les velocitats, però no sabem si les convulsions que es produeixen en l’escenari polític actual tenen a veure amb aquesta dinàmica o són el resultat del patiment i la degradació de la vida política, social i econòmica dels últims 10 anys. El canvi, com posen de relleu les dades, ha suposat un respir. Ara cal veure si s’albira, finalment, l’arribada d’una nova època a la vida política espanyola.

Article publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 16 de juny de 2018.