Feijóo 4.0

Gairebé amb total seguretat, Feijóo revalidarà la confiança dels gallecs per continuar sent president de la Xunta i té opcions de superar els 41 escons actuals i igualar els resultats que Fraga va obtenir als anys noranta. De fet, l’escenari electoral que se’n desprèn de l’enquesta encarregada pel  FARO DE VIGO presenta una gran semblança amb el que hi havia a finals del segle XX i principis del XXI: un PPdG fort, uns resultats igualats entre PSdeG i BNG i una gran feblesa de les candidatures hereves d’En Marea (si els equiparem a l’IU de l’època).

En relació amb el PPdeG i/o Feijóo, els gallecs es mostren satisfets amb la gestió del seu govern tan en general com, particularment, durant la crisi de la COVID19. Feijóo és el candidat millor valorat, de forma força transversal entre els diferents segments de població i és, amb diferència, qui obté millors resultats entre el seu propi electorat. El votant del PPdeG de 2016 és el més convençut de repetir el seu vot, ja que un 80% dels que van optar per Feijóo el 2016 mostren disposició de tornar-ho a fer.

A l’oposició s’observen alguns canvis notables, protagonitzats per una forta reculada del que va sumar En Marea el 2016 i un reforç més que notable del BNG, que seria la formació més beneficiada de la diàspora dels primers. Així doncs, gairebé un 40% dels que van votar a En Marea el 2016 es mostren disposats a votar a Ana Pontón, a qui valoren millor que als seus propis candidats. De fet, Pontón aprova de forma força generalitzada, amb una valoració molt positiva (5,8) també entre els socialistes. La candidata del bloc també obté una valoració sensiblement superior entre els seus (7,4) que les de Caballero entre els votants socialistes (6,4).

Els socialistes es mostren relativament més indecisos i poc més del 50% es manifesten decidits a repetir el vot, en el moment de realitzar l’enquesta. A més, traspassa alguns vots tant al BNG com al PP, que compensa amb la part que recull de la fractura del vot que es va cohesionar el 2016 entorn de les Mareas. Gonzalo Caballero obté resultats més discrets que els seus adversaris a dreta i esquerra. La millora dels resultats del PSdeG depèn, en bona parat, de la capacitat per mobilitzar als simpatitzants que encara es mantenen indecisos.

Una de les incògnites és el nivell de participació. Es preveu una reculada al voltant de cinc punts en relació amb les últimes autonòmiques, que afectaria de forma similar a les diferents forces polítiques, tot i que lleugerament més a les opositores de Feijóo. Tanmateix, la variable COVID i el seu impacte en els comportaments resulta difícil de preveure.

Si els resultats es confirmen, Feijóo presidirà Galícia i posarà en qüestió l’estratègia del PP a Espanya. Fraga va obtenir les seves majories més àmplies quan el PP governava a Espanya i va obtenir algun dels seus millors resultats electorals. El context polític ara és molt diferent: el PP està a l’oposició amb un dels pitjors resultats de la seva història. Els líders tenen vida pròpia. I les autonomies, cada vegada més, també.

Àngels Pont

Directora de GESOP