Un escenari convuls amb volatilitat de vot

A un mes de les eleccions, l’enquesta que publica EL PERIÓDICO mostra uns resultats amb un escenari general similar al de fa un mes –àmplia victòria de CiU respecte a la resta de forces polítiques–, però amb alguns detalls lleugerament diferents. Fa un mes, el context general estava alterat a causa dels esdeveniments succeïts des de l’Onze de Setembre i a la convocatòria d’eleccions durant el debat de política general al Parlament. Actualment, el context ha superat, almenys en part, l’impacte inicial i les opinions i els posicionaments dels electors van prenent cos. De tota manera, ens situem en un escenari força convuls amb molta volatilitat de vot, la qual cosa dóna marge perquè s’acabin produint canvis significatius. […]

Destacarem algunes dades que ajuden a interpretar els moviments i les seves implicacions en els resultats. Primer, cal destacar la importància que es dóna a aquestes eleccions amb la consegüent mobilització electoral que apunta a una major participació.

Segon, CiU està pròxima a la majoria absoluta, però de moment no la té. La federació nacionalista rep vots de gairebé tothom (excepte de Ciutadans), però també n’hi ha que se’n van. Així, al voltant d’un 15% dels votants del 2010 ara diuen que votarien una altra cosa.

Tercer, respecte a fa un mes, el president Mas retrocedeix en valoració i, per bé que està millor que sis mesos enrere, obté una nota discreta (5,4). En la mateixa línia, les opinions negatives dominen a l’hora de valorar la gestió del seu Govern. A més, es constata una certa dispersió i/o divisió d’opinions dins l’electorat de CiU en relació a l’abordatge de la qüestió nacional.

Quart, el retrocés dels socialistes i l’extrema debilitat de tots els seus indicadors són els responsables de bona part de la incertesa del conjunt del mapa electoral. El PSC cedeix vots a gairebé tothom (especialment a CiU i ICV) i bona part dels que diuen que hi segueixen simpatitzant es mantenen a l’expectativa. El comportament d’aquest grup serà determinant per al repartiment i la distribució final dels resultats.

Cinquè, també en la resta d’electorats hi ha alteració; les fidelitats són relativament baixes, però la majoria (ERC, ICV i C’s) compensen amb escreix el que perden. El PP retrocedeix de forma moderada.

I sisè, tot plegat en un context electoral on l’eix nacional esdevé fonamental. Fins a un 61% diu que decidirà el seu vot tenint present aquest eix enfront del 25% que diu que ho farà tenint en compte l’ideològic. De fet, la qüestió nacional ha irromput amb tanta força que ha canviat opinions. Així, per exemple, abans de l’estiu els votants del PP eren dels que millor valoraven Artur Mas i el seu Govern; ara, juntament amb C’s, són els que el valoren pitjor, molt pitjor. A l’altre costat, han augmentat notablement les opinions positives que els votants d’ERC fan de Mas i el seu Govern. Ens situem, doncs, en un moment de reposicionament partint de l’eix nacional (Catalunya- Espanya) que és i possiblement serà la clau per definir el tarannà de la vida política del nostre país en els propers anys.

Article publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 25 d’octubre de 2012