Per què es redueix la xifra d’estrangers a Catalunya?

Com ja és sabut, el nombre de persones amb nacionalitat estrangera ha crescut de forma espectacular en els últims 15 anys, especialment entre els anys 2000 i 2009. Des d’aquest últim any, el creixement s’ha frenat i, de fet, l’any 2011 s’ha produït per primera vegada un retrocés en el nombre d’estrangers residents a Catalunya.

Ara bé, és interessant veure que mentre baixen el nombre de persones amb nacionalitat estrangera que viuen a Catalunya, creix el nombre d’individus nascuts a l’estranger i, més que mai, creix el nombre de persones que tenen nacionalitat espanyola però han nascut a l’estranger. […]

 Què ens estan dient aquestes dades?

• Cada vegada hi ha més persones amb nacionalitat espanyola que han nascut a l’estranger. Concretament, a Catalunya actualment hi ha més de 243 mil residents que tenen nacionalitat espanyola que han nascut en algun altre país, pràcticament el triple que al 1998.

• Precisament, l’any 2011 és quan s’ha produït l’augment més gran de persones amb nacionalitat espanyola nascudes a l’estranger, en relació a l’any anterior.

• S’ha d’atribuir aquest creixement a que una part dels ciutadans d’origen immigrant arribats a Catalunya en la última dècada està adquirint la nacionalitat espanyola, fenomen que s’està accelerant en els últims anys.

Així doncs, està clar que l’estancament (i retrocés) en el nombre d’estrangers que s’està produint a Catalunya en els últims anys no prové només del fet que arriben menys immigrants i que n’hi ha més que retornen als seus països d’origen, sinó també de que hi ha més gent que adquireix la nacionalitat espanyola.

L’anàlisi de les dades segons l’origen dels immigrants posa de relleu diferències significatives,  segurament derivades en major o menor mesura del tractament diferenciat que tenen els ciutadans estrangers a l’hora de nacionalitzar-se segons la nacionalitat o el país d’origen.

• Actualment, Equador, Marroc i Argentina són els principals països d’origen dels espanyols nascuts a l’estranger.

• En canvi, l’any 2000 eren els nascuts a França els que lideraven, amb diferència, els espanyols nascuts a l’estranger. A distància, apareixien en segon i tercer lloc els d’origen marroquí i argentí.

• En aquests deu anys, en què s’han incrementat en gairebé 150 mil els espanyols nascuts a l’estranger, el número de nascuts a França no ha variat, mentre que els d’origen marroquí i argentí s’han més que doblat. A més, els nascuts a l’Equador, que eren numèricament insignificants fa 10 anys, ara són el grup més important.

Una anàlisi més en profunditat de les dades disponibles sobre els ciutadans d’origen estranger per país d’origen posa de relleu altres diferències, com, per exemple, que el nombre de residents amb nacionalitat d’un país llatinoamericà s’ha estancat en els últims anys, però que, en canvi, els procedents de Xina o Pakistan continuen creixent. Però això serà objecte d’un nou article properament.