Escenari polític en ebullició

L’última onada del Baròmetre polític d’Espanya d’EL PERIÓDICO posa en relleu, altra vegada, l’ebullició de la situació política del país. Les dades confirmen una forta desconfiança dels ciutadans per la política, especialment la que representen els grans partits de sempre, el PP i el PSOE. Menys d’un 10% dels ciutadans mostren confiança en aquestes dues forces, que havien arribat a sumar el 80% dels vots dels espanyols. L’enquesta està plena de dades qualitativament interessants, que són una expressió dels grans moviments i canvis de vot i, per tant, de la incertesa que caracteritza l’actual escenari polític electoral. […]

Així, a tall d’exemple, trobem que IU encapçala la intenció directa de vot a la Comunitat de Madrid, que els electors que el 2011 van votar el PSOE valoren més bé Cayo Lara que no pas Alfredo Pérez Rubalcaba o que la fidelitat dels votants de les diferents forces polítiques és baixa, fins i tot en alguns dels partits que tenen una clara tendència a l’alça.

Ja hem comentat altres vegades que les estimacions fora de context electoral són, més que una altra cosa, un indicador de l’estat d’opinió i de les adhesions a unes o altres formes d’actuar. En aquesta ocasió, i amb motiu de les eleccions europees de l’any que ve, tenim dues estimacions de vot per comentar i per comparar. Totes dues, la de les generals i la de les europees, accentuen totes les tendències apuntades en els últims mesos: un important retrocés del PP i del PSOE i un espectacular augment d’IU i UPD; el primer, gràcies sobretot als vots procedents del PSOE, i el segon, gràcies als procedents del PP. En definitiva, retrocés del bipartidisme i fragmentació del mapa electoral.

Amb tot, encara queden molts vots per decidir, que se situen en la indefinició i que no sembla que siguin atribuïbles majoritàriament a l’abstenció. Aquesta indefinició és més alta en les eleccions europees que en les generals i no és transversal: com més joves són els entrevistats, més augmenta la indefinició sobre el seu vot en les europees en relació amb les generals; en canvi, entre els més grans, el grau d’indefinició és relativament similar en els dos escenaris. És a dir, que els que tenen més propensió al canvi són els que menys manifesten la seva opció de vot de cara a les europees. Podria passar que s’abstinguessin més, però també que tinguessin un comportament encara més volàtil que el que mostren en les eleccions generals. En qualsevol cas, l’escenari que l’enquesta reprodueix per a les europees, les primeres eleccions a la vista, és el màxim resultat al qual poden aspirar ara mateix tant els populars com els socialistes. L’alt nivell d’indefinició i les característiques dels indecisos apunten que els moviments que es donaran a partir d’ara únicament poden anar en una direcció: més pluralitat, més diversitat i més canvi.

Article publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 5 de juliol de 2013.