¿Empat a quatre?

      Ha començat la campanya amb més mobilització i expectació que mai a Catalunya. Així ho posen de manifest tots els indicadors de l’enquesta que publica avui EL PERIÓDICO. Més del 70% dels entrevistats diuen que les eleccions del 21-D són molt importants, fins a un 90% diu que segur que anirà a votar i només un 1,1% diu explícitament que s’abstindrà quan es demana per la intenció de vot. No tenim unes dades tan contundents en tota la sèrie d’enquestes disponible. Això ens porta, a hores d’ara, a estimar una participació alta, probablement la més alta des de les primeres eleccions catalanes de 1980. […]

      La campanya també comença amb un alt grau d’incertesa pel que fa als resultats. Des de l’enquesta de fa dues setmanes no hi ha hagut canvis espectaculars pel que fa a la magnitud de les xifres, però s’han reforçat les tendències que s’apuntaven aleshores, dibuixant doncs un escenari polític substancialment diferent. ERC continua la seva tendència a la baixa i ja no té assegurat el primer lloc de forma tan clara com fa uns mesos. De fet, se situa a poc més d’un punt de la llista de Puigdemont, del PSC i de Ciutadans. Per primera vegada, hi ha més votants de JxSí que mostren la seva disponibilitat a votar la llista de Puigdemont que als republicans. En qualsevol cas, la baixada d’ERC es compensa amb la millora de la llista de Puigdemont, de manera que ambdues candidatures juntes sumen el mateix que el 27-S i que a l’enquesta de fa dues setmanes.

      També millora resultats el PSC, que reforça la seva tendència a l’alça detectada en els últims mesos, gràcies sobretot al descens de la indecisió entre els seus votants del 2015 i als vots que recull dels abstencionistes, els comuns i Ciutadans. Sembla que la transversalitat que Iceta ha volgut transmetre en la seva llista està aconseguint que també es generi entre els seus simpatitzants. També Ciutadans millora lleugerament els seus resultats, bàsicament perquè conserva una alta fidelitat de vot (és la força política amb una fidelitat de vot més alta) i per les transferències que rep especialment des del PP. De fet, els populars podrien quedar en l’última posició en aquestes eleccions, al darrera de la CUP. Per la seva banda, els de Catalunya en Comú Podem segueixen encallats, ja que són el partit amb la fidelitat de vot més baixa i més fugues de vots cap a altres formacions, sobretot cap al PSC i ERC, però no únicament.

      Així doncs, a dia d’avui es dibuixa un escenari molt dividit, en el qual quatre partits, ERC, JxC, PSC i Ciutadans, parteixen amb un nivell de suport similar i en el qual les llistes independentistes veuen al seu abast revalidar la majoria absoluta, però no la tenen garantida. S’inicia la campanya electoral més expectant i incerta de la història del nostre país sense un guanyador clar. Aquest és el país que tenim. Tant de bo que els que el volen governar hi posin tota la generositat necessària per entendre’l, tirar endavant i recuperar la calma.

Article publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 7 de desembre de 2017.