El paper de les emocions

      L’enquesta que El PERIÓDICO presenta aquests dies ha estat realitzada en un context d’alta tensió i estrès de la societat catalana. El treball de camp va començar el dilluns 16 d’octubre, després de la primera carta de Puigdemont a Rajoy, i es va acabar el dijous 19, després de la segona i l’anunci de l’aplicació de l’article 155. Entremig, es va produir la detenció dels líders de l’ANC i Òmnium, Sànchez i Cuixart. L’angoixa de la situació es posa de manifest en les respostes dels ciutadans, pensin el que pensin. L’opinió continua polaritzada com, de fet, ho ha estat d’ençà que es va iniciar el procés el 2012. Aquest cop, a més, es detecta també un augment de la tensió, constatada en moltes de les variables de l’estudi. Es reflecteix, per exemple, en l’interès que el 80% d’entrevistats mostra per l’actualitat política, el percentatge més alt de tota la sèrie de què es disposa. […]

      A més de les preguntes habituals de valoració de la situació política, líders polítics i vot, s’ha preguntat per les qüestions del moment: el referèndum de l’1-O i la intervenció policial que va generar, la DUI, el 155, la reforma constitucional o sobre la possibilitat de convocar eleccions. A tall de resum, les dades posen de relleu que la majoria de catalans rebutgen tant la DUI com l’aplicació del 155. També, que la societat catalana es divideix a parts més o menys iguals entre els que se senten independentistes i els que no, tal i com succeeix des de fa cinc anys.

      Una altra qüestió és com aquesta situació influeix en les expectatives electorals de cada força política a dia d’avui. Hi ha diferents aspectes a destacar. Primer. L’estimació de vot pels dos blocs, independentista i no independentista, és gairebé idèntica a la sorgida de les eleccions del 27-S del 2015. Segon. ERC obtindria una àmplia majoria, tot i que per sota de la que se li projectava ara fa un any i insuficient per garantir-se un govern còmode i estable. Tercer. La CUP torna a recuperar la posició del 27-S, capgirant la tendència a la baixa que havien reflectit enquestes anteriors i conservant la seva posició clau per completar la majoria absoluta independentista al Parlament. Quart. El PDEcat també millora les seves expectatives, tot i continuar amb nivells de suport històricament inèdits per als antics convergents. Cinquè. Dins del bloc no independentista es detecta més indecisió i certa competència entre C’s i el PSC per ocupar el lideratge de l’oposició. Sisè. Els comuns són els que presenten unes adades més fràgils: baixa fidelitat de vot, significatius transvasaments cap a altres forces polítiques i molta indefinició. Segurament aquestes dades no són alienes al fet que els votants dels comuns són els que es troben més dividits al voltant de la qüestió sobiranista.

      De tota manera la dinàmica dels fets que se succeeixen dia rere dia sembla imparable i per tant les expectatives electorals de cada partit estan condicionades també pel domini de les emocions. Caldrà estar atents a l’impacte que produeixen propers esdeveniments.

Article publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 23 d’octubre de 2017.