L’escenari preelectoral

La campanya electoral comença amb un fort avantatge de Junts pel Sí (JxS) sobre la resta d’opcions polítiques, tot i que no suficient per garantir-se la majoria absoluta dels vots ni dels diputats. Gràcies als resultats de la CUP, els partidaris de la independència podrien assolir la meitat dels escons al Parlament, però no el suport de més del 50% dels votants. En aquest sentit, l’enquesta posa de manifest que el debat sobre la independència divideix els catalans per la meitat, divisió que es reprodueix al voltant d’altres qüestions relacionades amb el tema i que s’acabarà reflectint en els resultats del 27-S. […]

En qualsevol cas, el debat sobiranista és el protagonista d’aquestes eleccions, tant pels que les volen plebiscitàries com pels que no. Les dades posen en relleu una forta mobilització tant dels votants independentistes com dels no independentistes. Els primers aniran amb tota seguretat a votar i es decantaran majoritàriament per JxS. En canvi, per la banda no independentista, hi ha mobilització però també indecisió, molta dispersió, i, en conseqüència, una major probabilitat d’abstenció. Únicament els antiindependentistes (fonamentalment el PP i C’s) estan tan mobilitzats com els secessionistes.

¿Són, però, sòlides les expectatives electorals de les diferents formacions a hores d’ara? En tractar-se d’unes eleccions inusuals el vot adquireix un caràcter excepcional que el fa més sensible a l’entorn. En aquest sentit, la campanya electoral serà clau fins a l’últim moment per acabar decantant els resultats cap a un cantó o cap a un altre. El 2012 n’és un precedent. Tot i així, l’enquesta ens permet entreveure l’estat de forma de les diferents forces polítiques a dia d’avui.

1. JxS té assegurada la victòria, però es troba relativament lluny de la majoria absoluta.

2. La CUP millora els seus resultats del 2012, però ha perdut l’embranzida de mesos enrere, probablement per la força del vot útil cap a la candidatura unitària formada per CDC i ERC.

3. C’s és el partit que segurament experimentarà un creixement més important, erigint-se com el principal referent del «no» a la independència, però aixecant també la bandera d’una certa regeneració política.

4. El PP sembla perdre la partida a favor de la llista d’Inés Arrimadas, però Albiol, un dels candidats més coneguts, intentarà moderar la sangria de vots cap a C’s.

5. Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) s’enfronta a uns resultats força modestos en relació a les expectatives creades setmanes enrere, en consonància amb l’estancament que sembla mostrar Podem al conjunt d’Espanya i amb la debilitat del lideratge social d’aquest partit o coalició a Catalunya.

6. El PSC retrocedeix respecte al 2012, però recupera cert alè després d’una etapa de forta debilitat, si bé, juntament amb CSQEP, és la formació que més indecisos té entre els seus simpatitzants.

7. Finalment, Unió presenta dificultats per fer-se un lloc dins el mapa polític català i no té assegurada la presència en el proper Parlament.

Sigui com sigui, en aquests comicis la majoria dels ciutadans diu que votarà principalment en clau nacional, tot i voler que aquestes eleccions serveixin per formar un govern que afronti els problemes quotidians de la gent. En aquest sentit, la fragmentació electoral, la pluralitat dins de la principal candidatura del bloc independentista i la dispersió del vot en el bloc no sobiranista no auguren que la formació del proper govern sigui una tasca fàcil.

Article publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 6 de setembre de 2015.