Ritme trepidant

La política espanyola continua movent-se a un ritme trepidant. Fa menys d’un any, després de les eleccions europees, Podem irrompia al mapa polític espanyol i, en un temps rècord, aconseguia fer-se amb el Partit Popular i el PSOE. Segueixen els moviments i ara és Ciutadans el que, en tres mesos, ha escalat posicions ràpidament per entrar en competició amb els grans partits. […]

De totes maneres, el Baròmetre d’EL PERIÓDICO continua situant el PP en primer lloc, malgrat que l’enquesta no recull l’impacte del cas Rato, que va esclatar després que s’acabés el treball de camp. No gaire lluny apareixen Podem i el PSOE, amb uns resultats molt similars, i, a dos punts, Ciutadans. Des de la publicació de l’últim Baròmetre, fa quatre mesos, Rivera s’ha col·locat com el polític més ben valorat i el seu partit ha fet un salt espectacular tant en la intenció directa com en l’estimació de vot, i s’ha situat, a més, com el partit que genera menys rebuig entre els ciutadans. És molt interessant veure com aquesta força substitueix UPD, igual que Podem agafa el relleu d’IU. Però tant l’un com l’altre van més enllà dels espais que ocupaven aquests partits, ja que presenten un gran atractiu per a desencantats del PP en el primer cas, i del PSOE, en el segon.

¿Són sòlids els canvis que prediuen les enquestes? La magnitud es pot accentuar o matisar en els pròxims mesos, però les tendències semblen clares i es poden resumir en quatre titulars. 1) El fort retrocés del PP. La sostinguda caiguda d’aquest partit durant tota la legislatura de moment no ha parat. La millora de la percepció de la situació econòmica el pot ajudar a invertir aquesta tendència, però els problemes del partit i els seus dirigents no hi ajudaran. 2) Les dificultats de recuperació del PSOE. Encara que en els últims mesos el seu retrocés s’ha frenat, el partit encara no ha aconseguit començar a remuntar, en part per la bona acceptació que les noves forces tenen entre els ciutadans. 3) El retrocés del bipartidisme, com a conseqüència de l’apuntada debilitat dels dos grans partits. La suma de PP i PSOE se situa en mínims històrics, per sota fins i tot del 50% dels vots, com assenyala aquest últim Baròmetre. 4) Podem i C’s amenacen l’hegemonia dels dos grans partits. El primer sembla haver frenat les seves expectatives en les últimes setmanes. C’s està en plena línia ascendent i s’haurà de veure si podrà mantenir-la o si en sabrà.

Les eleccions andaluses han sigut una primera prova de foc per a totes les forces i, en més o menys mesura, han posat de manifest tots aquests canvis. El dens calendari electoral d’aquest any aportarà més informació per ponderar i modular la força electoral de cada partit de cara a les generals, especialment de les noves forces. En aquest sentit, les municipals i autonòmiques seran molt rellevants, sobretot a Madrid i Catalunya, pel seu simbolisme i per la fragmentació que s’entreveu. Serà un entorn clau per als nous partits, que hauran de demostrar la seva capacitat per disputar la victòria als grans.

Article publica a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 20 d’abril de 2015.