Del bipartidisme al tripartidisme?

El Baròmetre d’Espanya d’EL PERIÓDICO dibuixa un horitzó polític canviant i nou: el final del bipartidisme per la irrupció, sense precedents, d’una força política nova, inexistent fa només un any. L’impacte de Podem en qualsevol indicador és extraordinari i sembla erigir-se com el principal alleujament per a molts ciutadans davant una situació política que es percep com a molt negativa. […]

L’estimació de vot apunta a un empat tècnic entre el PP i Podem, amb un lleuger avantatge del partit conservador, mentre que el PSOE queda entre cinc i sis punts per darrere de tots dos. Els tres partits sumen gairebé el mateix que populars i socialistes en les eleccions del 2011. És a dir, el reiterat increment de la desconfiança dels ciutadans pels dos principals partits espanyols s’ha refermat en una sola organització, al contrari del que passava abans de l’aparició de Podem, quan el vot es dispersava entre l’abstenció i altres partits.

Ara bé, s’ha de dir que l’avanç del partit de Pablo Iglesias no es deu únicament al retrocés del PSOE i el PP, sinó també a un important transvasament de vots per part d’IU, que és el partit que cedeix un percentatge més elevat de sufragis a Podem. De fet, la matriu de transvasament de vot és el reflex del vendaval en què es troba immersa la política espanyola: més del 50% dels votants d’IU diuen que votaran l’organització de Pablo Iglesias, igual que més del 30% dels que van votar el PSOE i UPD. Els nivells de fidelitat són baixos i només entre els votants del Partit Popular superen el 50%. El PP seria el més votat, però perdria fins a 18 punts i més de quatre mi­lions de vots respecte al 2011, en la hipòtesi que hi hagués una participació similar. El PSOE no aconsegueix remuntar les seves expectatives electorals, però els seus indicadors milloren significativament, possiblement gràcies al canvi en el seu lideratge.

L’ambient de canvi que reflecteixen les variables de vot es percep en tots els indicadors. Pablo Iglesias és el preferit per ser president del Govern i, excepte per als temes territorials i de política exterior, molts atribueixen al seu partit la capacitat per liderar els diferents àmbits de gestió, especialment la lluita contra la corrupció. Un problema que afecta la majoria de polítics del nostre país, segons creuen més del 70% dels espanyols.

La situació política i econòmica segueix sent crítica i el president continua perdent credibilitat. Altra vegada, la valoració de Rajoy cau -registra la seva puntuació més baixa- i, amb més del 40% dels espanyols qualificant-lo amb la mínima nota, passa a ser el president més mal valorat des de l’any 2000.

No obstant, als indicadors de Podem els falta solidesa i consolidació. La situació política i el desprestigi de les forces polítiques tradicionals són el principal actiu de Podem. No obstant, això pot convertir-se en la seva principal amenaça si el reampell que l’ha impulsat no es transforma en confiança. Així doncs, la magnitud de l’èxit de Podem està en l’aire i d’això dependrà, en bona mesura, l’èxit o fracàs de la resta.

Article publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 20 de desembre de 2014.