skip to Main Content
Apunts Preelectorals. Setembre 2019.

Apunts preelectorals. Setembre 2019.

I. Comencem setembre parlant d’eleccions. El 2019 ja hem tingut tres eleccions a Catalunya i quatre a moltes comunitats d’Espanya. Des de fa temps al nostre país (tant se val si es fa referència a Catalunya o Espanya) es parla d’eleccions, que si s’avancen que si no, quin serà el context i quines hipòtesis de comportament hem de tenir en compte. Tot això obliga als analistes a treballar amb escenaris incerts i a contemplar hipòtesis i variables que la realitat dels esdeveniments ens imposa modular.

2. Els escenaris són incerts perquè la convulsió de la conjuntura actual impacta directament sobre el comportament electoral. És sabut que els electors cada vegada 1) tenen més dubtes entre diferents opcions i 2) en conseqüència, prenen la decisió del vot més tard. Aquest comportament envers el vot s’aguditza en funció de la situació política i dels esdeveniments que tenen lloc en el període preelectoral.

3. Pel que fa a la conjuntura actual, totes les enquestes mostren un grau de descontent notable envers la situació política i els seus actors (en aquest sentit podeu consultar els últims baròmetres del CIS a Espanya i del CEO a Catalunya). Cal dir que el descontent ve de lluny, però fins i tot alguns indicadors mostren que s’ha aguditzat en els últims temps. A les enquestes, els entrevistats comenten negativament la situació política abans que se’ls hi pregunti per aquesta. És evident que aquest estat d’ànim condiciona l’actitud i, finalment, el comportament a les urnes. De fet, és un dels indicadors de predisposició al canvi.

4. En aquest sentit, els esdeveniments de relleu és més que probable que acabin tenint un major impacte sobre la decisió final de vot en un escenari incert i dominat pel descontent com actual. Si en els propers mesos hi ha eleccions a Espanya i/o Catalunya, com a mínim hi haurà dos fets significatius que tindran un fort impacte en l’opinió pública. Un afer intern, la sentència del procés i les penes als polítics independentistes que se’n puguin derivar, i un afer extern, que té a veure amb la deriva dels esdeveniments associats al Brexit, ja sigui per la sortida efectiva del Regne Unit de la Unió Europea, ja sigui per un avançament de les eleccions en aquell país. Ambdues qüestions, en grau diferent, seran importants per explicar els resultats si tenim eleccions abans que s’acabi l’any 2019. No cal dir que conjuntament amb les darreres hores de la situació política i econòmica dels país.

5. Podem assegurar que els dos esdeveniments citats poden tenir un pes electoral perquè ja s’ha observat la seva importància en el passat. Al 2016, dos dies abans de la repetició de les anteriors eleccions generals, hi va haver el referèndum del Brexit al Regne Unit. Els resultats d’aquell referèndum i les implicacions que es preveien van protagonitzar els dos últims dies de la campanya electoral espanyola. La commoció dels resultats va estar, probablement, al darrera d’un major èxit de les formacions que transmetien més estabilitat i ajuden a explicar una part de les dues sorpreses de la nit electoral: no hi va haver el sorpasso de Podem al PSOE que preveien (gairebé) totes les enquestes i el PP va obtenir una victòria més àmplia de la que es preveia.

6. Pel que fa a l’impacte electoral del procés a Catalunya s’ha pogut comprovar en diverses eleccions des de, com a mínim, el 2014 quan ERC va guanyar les eleccions europees fins a al 2017 quan Ciutadans va guanyar les catalanes o el 2019 quan Puigdemont ho va fer a les europees. És versemblant que si a la sentència li segueixen unes eleccions es faci notar el seu impacte en els resultats electorals. A Catalunya segur, però possiblement també a la resta d’Espanya, donada la rellevància que el tema català té, en intensitats diferents, en el debat polític estatal.

7. La volatilitat de vot, la inestabilitat del vot, es mostra de manera molt gràfica en les enquestes quan relacionem el que la gent ha votat amb el que pensa votar. L’enrariment de la situació política junt amb l’aparició de noves opcions ho afavoreixen. També cal tenir present que el vot cada vegada té un component més estratègic i la decisió varia en funció del moment i també del tipus d’elecció. De sobres és sabut que els electors donen més importància a unes eleccions que a les altres, la qual cosa afecta tant a la participació com a l’opció de vot.

8. Els resultats de les eleccions del passat 26 de maig són molt gràfics per mostrar els canvis de papereta entre diferents eleccions tenint en compte que se celebren el mateix dia. Com a exemple hem agafat els resultats de Madrid i Barcelona. A la capital espanyola els partits ubicats ideològicament a la dreta van obtenir uns resultats molt similars a les municipals, autonòmiques i europees. En canvi, a l’esquerra es produeixen transvasaments diversos. En el cas de Barcelona, es produeixen moviments a esquerra i dreta i la major variabilitat entre ambdues eleccions la protagonitzen el comuns i la llista de Puigdemont i semblen obeir més a la lògica nacional que ideològica.

9. Els resultats globals ens permeten intuir alguns canvis de papereta que es van produir el mateix dia entre una i altra elecció. En el cas de la ciutat de Barcelona, una enquesta a peu d’urna de GESOP (publicada a les 20 hores per BTV i El Periódico) ens proporciona dades per observar de forma més acurada els moviments que hi va haver entre les diferents formacions. Gràcies a això sabem que al voltant del 40% dels votants va canviar de formació entre les eleccions municipals i les europees, alguns com la CUP i Primàries forçats perquè les seves formacions només es presentaven a les locals.

Eleccions municipals i Europees 2019. Barcelona ciutat
Transvasaments de vot*

Sabem d’ERC que, tot i haver obtingut uns resultats relativament similars entre unes i altres eleccions, només el 50% dels que els va triar a les municipals ho va fer també a les europees. Al voltant del 40% dels votants de la llista dels republicans a l’Ajuntament (gairebé 70 mil vots) va optar per la candidatura que Puigdemont encapçalava al Parlament Europeu. ERC va compensar aquestes pèrdues a les europees amb votants municipals dels comuns i la CUP. De fet, els votants de Barcelona En Comú als comicis locals van ser els que menys fidels es van mantenir a les europees, ja que, a més de cap a ERC, també van transvasar un bon grapat de vots cap a JxC i el PSC. Veure el detall d’aquests transvasaments de vot resulta molt il·lustratiu de la volatilitat electoral existent i indicatiu de la diversitat de variables que intervenen a l’hora de decidir el vot.

10. En aquest mateix sentit, tenint present que les eleccions del 26 de maig van anar precedides per les eleccions generals del 28 d’abril, celebrades només amb un mes de diferència, són interessants veure’n les variacions. Els resultats de les primeres i la gestió que cada partit en va fer lògicament havien de tenir alguna incidència en els resultats de les segones. Fem la comparació entre les eleccions generals i les europees, perquè, tot i tenir una importància molt diferent pels electors, les formacions polítiques que hi juguen són les mateixes i en condicions similars. Les poques enquestes sobre eleccions europees d’abans de les eleccions generals auguraven uns resultats relativament similars en ambdues, però un mes després es van produir algunes diferències que es posen de relleu en la taula que acompanya aquest comentari.

Diferència de vots entre eleccions generals i europees de 2019
Vots 26M (europees) – Vots 28A (generals)

En el conjunt d’Espanya només el PP i el PSOE van obtenir un número de vots similar entre ambdós comicis i a Catalunya, només la candidatura de JxC (i/o Puigdemont) a les europees va superar de forma notable els resultats de les generals. La resta de formacions va obtenir un número de vots força menor. Sembla doncs que els deu punts més d’abstenció (uns 4 milions d’electors) seria la principal explicació del retrocés d’aquests partits. És difícil, i sobretot seria molt agosarat, concloure que aquestes tendències serien les mateixes de produir-se ara unes noves eleccions generals, però resulten indicatives del grau de fortalesa o fragilitat de cada força política. A més, aporten informació dels riscos en què pot concórrer cada formació, suposant que a la tardor les ofertes electorals serien similars a les de la primavera.

 

Àngels Pont i Domènech
Directora de GESOP

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top