Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider
Dimecres, 31 Agost 2016 07:04

26J: enquestes i eleccions

Escrit per 

Els resultats esperats el 26J no es van produir. La capacitat predictiva dels sondejos electorals es va posar en qüestió quan el PP va obtenir una victòria més àmplia de la prevista per les enquestes i Units Podem no va aconseguir l’anunciat «sorpasso» al PSOE. Alguns van posar en dubte les metodologies emprades i d’altres, fins i tot, van assegurar que les enquestes s’havien fet malament. I això que ja havíem tingut alguns episodis similars, com per exemple al 1996, quan el PP no va obtenir la majoria absoluta prevista, o al 2012, quan Artur Mas es va quedar lluny de la majoria àmplia que li auguraven les enquestes. [...]

Tot i els reptes que suposen les innovacions tecnològiques i els canvis d’hàbits dels ciutadans, no hi ha dubtes en la professió que la majoria d’enquestes seguien els paràmetres mínims de qualitat i rigor exigibles, tant pel que fa a la mostra com al treball de camp. De fet, és interessant observar que tots els sondejos van donar uns resultats similars, independentment de la metodologia utilitzada (presencial, telefònica o per internet). Fins i tot, les estimacions de vot realitzades mitjançant noves tècniques d’investigació a partir de l’anàlisi de milions de comentaris a les xarxes socials donaven resultats semblants.

Si el problema no és la recollida de la informació, és evident que la responsabilitat recau sobre els analistes i la interpretació que vam fer de les dades recollides. S’ha reflexionat i s’ha escrit força sobre el que va passar1. En aquest article volem posar l’accent en dues qüestions molt concretes que ens semblen determinants per explicar què va passar amb les enquestes prèvies al dia de les eleccions:

  • Bona part de la desviació en el resultat d’Units Podem s’explica pels diferents tempos en la presa de la decisió de vot entre electorats. Veurem com els votants de Podem tenien la decisió presa des del principi de la campanya, mentre que la resta d’electorats (incloent el del PP) mostrava molta més inseguretat i indecisió.
  • L’efecte del «Brexit» va ser definitiu per a la millora dels resultats del Partit Popular i, possiblement, per a la millor resistència del PSOE. No estem parlant d’una sacsejada, però sí del detonant que atorga més solidesa a la victòria (esperada) del PP. 

L’anàlisi d’aquestes dues hipòtesis s’ha portat a terme a partir de les dades de les enquestes que GESOP va realitzar per a EL PERIÓDICO, especialment del tracking que va seguir diàriament l’evolució de la campanya electoral.

L'ANUNCIAT «SORPASSO» D'UNITS PODEM

La principal sorpresa de la nit del 26J va ser que la coalició integrada per Podem i IU quedés per darrera del PSOE en vots i en escons. El «sorpasso» d’Units Podem als socialistes s’havia donat per fet fins i tot abans que s’anunciés l’acord per formar la coalició i alguns analistes auguraven que el 26J s’intensificaria el retrocés del «bipartidisme» que ja s’havia produït al 20D2.  Amb tot, abans que es formalitzés la coalició, hi havia alguns indicadors que expressaven algun dubte sobre la seva viabilitat. Així, abans que s’anunciés el pacte entre els dos partits, les enquestes3 ja detectaven el descontent d’una part de l’electorat d’IU cap a la formació de Pablo Iglesias i el desencís d’una part dels propis votants de Podem, que estaven buscant altres opcions de vot, entre elles IU. 

Ara bé, cal assenyalar que des del moment que es va confirmar la coalició, Units Podem va mostrar una gran fortalesa a les enquestes, especialment en quant a dades directes. De fet, si ens fixem en les dades del tracking realitzat per GESOP, el PP i Units Podem van estar tota la campanya frec a frec al capdavant en intenció directa de vot. Tot i així, l’estimació sempre va situar el PP clarament per davant.

Així, doncs, l’estimació de vot, és a dir, la projecció del resultat a partir de les dades directes de l’enquesta, corregia a l’alça al PP i a la baixa a Units Podem. Per què? Perquè teníem elements que ens indicaven una sobrerepresentació dels votants de Podem i IU a les mostres. Això no és en absolut un fet excepcional. Les dades directes d’intenció de vot són precisament una barreja d’actituds, opinions, notorietat, posicionament, reputació de marca...  a més de l’expressió d’un comportament manifestat amb major o menor intensitat4.

El record de vot és la variable que indica de forma més directa aquests biaixos i ens ajuda a fer una primera lectura de les dades directes d’intenció de vot. En aquesta ocasió, a més, els comicis de referència (20D) eren molt propers en el temps i no s’havia produït cap altra elecció entremig. Per tant, més que en altres ocasions, el record de vot esdevenia una variable de confiança per calibrar aquestes desviacions5.

Com podem observar a la taula comparativa entre els resultats reals i el record de vot, l’electorat de Podem i IU és el que apareixia més sobrerepresentat a la mostra. De fet, recordaven haver votat a aquestes formacions gairebé un 30% més dels que en realitat les havien votat. Així, doncs, aquest indicador ponderava a la baixa l’estimació de vot de la coalició, tot i que, com s’ha demostrat posteriorment, de forma insuficient.

Però l’estimació de vot d’un partit no depèn únicament del comportament dels seus votants, sinó també, i molt, del comportament de la resta d’electorats. De fet, els votants d’Units Podem -sobretot els de Podem- ho van tenir clar des de l’inici de la campanya, mentre que bona part de la resta de votants van posposar la seva decisió definitiva als últims dies. En aquest sentit, la campanya va aportar poca cosa a Units Podem, però, en canvi, sí que va ajudar a clarificar -i en la majoria de casos a ratificar- les opcions dels simpatitzants de la resta de formacions.

Podem comprovar aquests comportaments diferencials entre els electorats a partir de la variable que demana pel grau de seguretat a l’hora de votar a cadascuna de les principals candidatures, que ens permet captar el nivell de determinació de cada electorat6. Tradicionalment aquest indicador havia estat útil per estimar la participació; a dia d’avui, quan cada vegada es posposa més la decisió de vot, esdevé un indicador eficaç per valorar els canvis d’última hora.

Les dues visions del gràfic, amb totes les formacions conjuntament i per separat, ens donen una visió més acurada de l’evolució del vot decidit de cada formació durant la campanya de les generals del 26J.

  • Els que deien que segur que votarien al PP van anar creixent a mesura que avançava la campanya, fins a tres dies abans de les eleccions, quan van començar a retrocedir, coincidint primer amb l’escàndol provocat per les converses del ministre Fernández Díaz amb el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya i després amb el resultat del referèndum sobre el «Brexit». Justament, aquests darrers dies també van retrocedir els que es mostraven segurs de votar a C’s, el partit amb el qual el PP més votants es podia arribar a disputar.
  • Pel que fa als partits d’esquerra, no s’observen unes tendències clares. El PSOE és el que va patir més fluctuacions en aquest indicador, segurament perquè era el partit amb un electorat més indecís, però el cert és que en els últims dies va recuperar força terreny. Per la seva banda, Units Podem és la candidatura que va mantenir uns valors més estables durant tota la campanya.
  • Només el PP i el PSOE es van mantenir sempre per sota dels valors que finalment van obtenir el 26J (en percentatge sobre cens), mentre que Units Podem sempre va estar per sobre i Ciutadans va perdre els últims dies el que havia anat guanyant durant la campanya.

Així doncs, les diferències per electorats en el moment de fixar el vot expliquen part de la sobrevaloració d’UP fins al mateix dia de les eleccions7. Una altra discussió és el motiu de l’existència d’aquestes disparitats entre electorats. Això mereixeria entrar en l’estudi de la composició de cada electorat i les seves motivacions o de la reputació i trajectòria de cada formació i dels diferents actors que ocupen l’escena mediàtica i política. I per descomptat, del posicionament de cada força política enfront els problemes del país.

ELS EFECTES DEL «BREXIT»

Les enquestes diàries durant la campanya permeten fer una anàlisi dels moviments que es produeixen des de que s’inicia fins el mateix dia de reflexió. Permeten analitzar si hi ha variacions i si aquestes són en el sentit esperat. Són molts els temes, els debats, les declaracions, els vídeos, els tuits, els jocs comunicatius que conflueixen i influeixen en les opinions dels ciutadans per reforçar o moderar les seves simpaties preestablertes. En general, no per produir grans canvis respecte a la precampanya, però sí per alterar o reforçar tendències i acabar repercutint de forma decisiva en els resultats electorals. A més, un context electoral volàtil com l’actual, amb una important crisi institucional i del sistema de partits, estimula la incertesa i els titubejos fins al final, com mostren els gràfics anteriors.

Ara bé, hi ha esdeveniments que per la seva transcendència superen el dia a dia de la campanya i tenen efectes més rellevants8 en els resultats electorals. En aquestes últimes eleccions es van produir dues notícies que, a priori, es pot pensar que podien modificar tendències. A més, ambdues van tenir lloc en els darrers dies de campanya, la qual cosa dificultava tenir una anàlisi de l’impacte real sobre els resultats9. L’afer de les escoltes del ministre Fernández Díaz amb el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya va acaparar l’actualitat durant el dimecres i el dijous previs als comicis. Ara bé, el divendres i el dissabte aquest tema va ser eclipsat pel resultat del referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE. No és descabellat pensar que el primer tema debilitava al PP i el segon, en canvi, el reforçava. El primer atacava l’ètica i el segon l’economia. En el primer no hi tenien molt a perdre, però en el segon eren els que més hi podien guanyar: el PP era el partit millor posicionat per guanyar les eleccions i el més associat a la moderació i a l’estabilitat que «exigia el moment».

Els efectes que van tenir aquests dos esdeveniments sobre la campanya es poden observar analitzant l’evolució de la matriu de transvasament de vot de cada electorat durant els últims dies en comparació a la resta de la campanya.

  • El PP va començar la campanya amb un fidelitat de vot per sobre del 70%, que va anar millorant fins a obtenir la millor dada en aquest indicador just el dia en el qual va esclatar el «cas Fernàndez Díaz». Precisament, amb l’aparició d’aquest cas es registra el nivell més alt de transvasament de vot del PP cap a altres formacions. Els dos dies següents, coincidint amb el referèndum del «Brexit», el PP registra el valor de fidelitat més baix des de l’inici de la campanya, però també un dels mínims nivells de fugues de vot cap a altres formacions. En canvi, es registra el valor d’indecisió més alt de tot el tracking. Sembla que els primers efectes del «cas Fernàndez Díaz» van quedar esvaïts ràpidament pel trasbals produït en l’opinió pública pels resultats del referèndum britànic, que, en canvi, va generar un augment de la indecisió.
  • Per la seva banda, C’s registra a la jornada de reflexió les pitjors dades de tota la campanya. La fidelitat del seu electorat, que s’havia anat recuperant, torna a situar-se als nivells del principi del tracking i les fugues cap a altres formacions, especialment cap al PP, assoleixen el valor més alt de tota la sèrie.
  • En el cas de Podem, la fidelitat es va mantenir molt estable durant tota la campanya, al voltant del 80%, però els últims dies va retrocedir, a la vegada que creixien els transvasaments de vot cap a altres partits. De fet, és també l’últim dia, en la jornada de reflexió, quan Podem registra el seu nivell de fidelitat més baix de tot el tracking i una proporció més alta de votants que no es defineixen. És interessant citar una dada que pensem que des del punt de vista qualitatiu és il·lustrativa de la impressió que va produir el «Brexit» també en aquest electorat. El transvasament de vot de Podem al PP és gairebé inexistent, però el dia que n’hi va haver més va ser precisament el darrer divendres de campanya, l’endemà del referèndum del «Brexit»: fins aleshores s’havien registrat tres casos entre les 3.900 entrevistes realitzades en tretze dies de treball de camp; el divendres 24 de juny es van realitzar 300 entrevistes i es van obtenir el mateix número de casos (3) que durant els tretze dies anteriors.
  • El PSOE també va registrar un dels nivells de fidelitat més baixos de la seva sèrie el darrer dia, així com més fugues de vot cap a altres partits que les jornades anteriors, però en aquest cas les seves dades són menys excepcionals, ja que se n’havien donat altres de similars en diferents moments de la campanya.
  • Pel que fa als votants d’IU, no sembla que els esdeveniments dels últims dies de campanya tinguessin cap influència en aquest electorat. Van ser els més indecisos durant pràcticament tota la campanya. La fidelitat dels votants d’IU cap a Units Podem sempre va ser significativament menor que la que es registrava entre els votants de Podem. Com ja hem dit abans, les enquestes prèvies a la formació de la coalició ja alertaven de la desconfiança que una part dels votants d’IU manifestava cap al partit de Pablo Iglesias10.

En definitiva, les dades posen de relleu que els dos últims dies de la campanya es van produir moviments importants coincidint amb les primeres reaccions a la inesperada victòria dels partidaris de la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea. Aquests moviments van afavorir la pujada de vots del PP, procedents sobretot de Ciutadans i de l’abstenció. I també van reforçar l’abstenció, i possiblement algun transvasament de vot cap el PSOE d’una part de l’electorat d’Units Podem.

EN RESUM,

La situació política actual, presidida per la incertesa i la falta de confiança, propicia uns comportaments menys compromesos, més erràtics i més imprevisibles que en situacions estables. Amb tot, des de les eleccions europees, les enquestes han estat un bon instrument per predir les tendències que s’han anat donant en els diferents comicis electorals. El retrocés del bipartidisme o l’entrada amb energia de les noves forces polítiques han estat avançades amb un èxit, crec que considerable, per la demoscòpia. En les eleccions del 26J Units Podem es va quedar per sota de les seves expectatives com, de fet, ja havia passat a les generals de desembre, a les autonòmiques que van tenir lloc el maig del 2015 a la majoria de comunitats espanyoles o també a les andaluses del març del mateix any. El vot més entusiasta i amb “més reputació” social de Podem, o d’Units Podem, amaga en les enquestes el suport menys entusiasta o directament més avergonyit de les forces polítiques tradicionals, especialment del PSOE.

I, a dos dies de les eleccions, el «Brexit», per alguns l’esdeveniment europeu més important des de la caiguda del mur de Berlín. El dia 24 i 25 de juny aquesta notícia va dominar amb contundència tots els espais informatius. Es va produir un trasbals en l’opinió pública i l’impacte negatiu en l’economia era el més comentat, tant el més immediat (l’enfonsament de les borses o la baixada del preu de la lliura) com el previst a mig termini (els efectes sobre el turisme o les exportacions, per exemple). Tot i aquest enrenou, l’impacte electoral va ser modest, però va destarotar lleugerament les previsions i va donar un respir als vells partits: el PP va millorar resultats i el PSOE va perdre menys vots dels que es podia esperar de la baixada de participació.

De fet, a més d’alguns transvasaments, és en el diferencial de participació on sembla que hi ha bona part de l’explicació: es va mobilitzar una part de la dreta que no ho havia fet el 20D i, en canvi, es va desmobilitzar una part de la nova esquerra que sí havia anat a votar el desembre anterior. En ambdós casos, sembla que aquesta tendència es va accentuar com a conseqüència de la percepció i el significat adquirit per les conseqüències a Europa de la sortida de la Gran Bretanya. Els senyals es van apuntar els dos últims dies a les enquestes que hem analitzat, però no mostraven o no vam saber veure el seu impuls en el desenllaç final.

 

____________________

1 Podeu llegir diversos articles al voltant del resultat de les enquestes, com per exemple els d’Eva Anduiza, Kiko Llaneras, José Juan Toharia i Ignacio Jurado i Lluís Orriols, entre molts altres.

2 Així per exemple, l’analista electoral Jaime Miquel assenyalava en un article un mes i mig abans de les eleccions: “Nos conocemos bien y ya sabemos que si es sorpasso queda escrito: los de Pablo Iglesias, Xavier Doménech, Beiras, Baldoví y el joven Garzón superan en casi un millón de votos al PSOE, que es tercero con algo menos de cinco millones de sufragios”.

3 En enquestes anteriors a l’acord entre Podem i IU, es pot comprovar, per exemple, el poc atractiu que Iglesias generava entre una part de l’electorat d’Izquierda Unida i fins i tot en una part dels seus propis votants del 20D. En aquest sentit podeu veure les dades del Baròmetre d’Espanya de El Periódico del mes de març i el Baròmetre electoral del CIS de l’abril.

4 És per això que la validesa de la mostra no s’ha de valorar per les variables polítiques o de vot, sinó per les sociodemogràfiques (sexe, edat, nivell d’estudis, territori, etc.), que indiquen si la mostra de l’enquesta és una bona representació de l’univers d’estudi.

5 Els últims anys l’ús d’aquesta variable s’ha hagut d’acompanyar d’altres degut a l’aparició de noves formacions, l’alta volatilitat del vot i l’acumulació d’eleccions. De fet, en les enquestes podem constatar la confusió d’alguns electors entre uns i altres comicis. Un cas paradigmàtic d’aquest últim fenomen es va donar entre els votants d’ERC després de l’èxit del seu partit en les eleccions catalanes del 2012: una part d’ells recordava haver-los votat també a les municipals de 2011 quan els resultats d’aquells comicis van ser significativament pitjors.

6 La pregunta exacta era “En relació al [PARTIT], què s’ajusta més al que vostè faria en aquests moments: segur que el votaria, és possible que el votés, és poc probable que el votés o és impossible que el votés?

7 En la segona onada de 2016 del Baròmetre del CEO un 6,8% dels catalans diu que va decidir el seu vot el mateix dia de les eleccions del 26J.

8 El cas més emblemàtic és l’impacte dels atemptats de l’11M en les eleccions generals que van tenir lloc tres dies després, el 14 de març del 2004.

9 L’impacte d’una situació o un esdeveniment té unes fases concretes que van des de l’alteració o commoció inicial fins a l’acceptació o resignació posterior.

10 En aquest sentit, anàlisis posteriors al 26J, com el d’Ignacio Sánchez-Cuenca, han detectat que el retrocés d’Units Podem ha estat major on més força tenia IU.