Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider
Divendres, 06 Maig 2016 07:31

¿I Catalunya?

Escrit per 

En els últims mesos, l’atenció política s’ha situat a Espanya. L’enrevessat escenari postelectoral ha centrat la mirada dels mitjans i els ciutadans sobre les negociacions dels partits espanyols en la recerca d’un acord de governabilitat. Finalment, tenim a la vista unes noves eleccions generals a Espanya. [...]

A Catalunya, mentrestant, el panorama és diferent. Ja fa més de mig any de les eleccions del 27-S i quatre mesos de la investidura d’un nou president i de la formació d’un nou Govern. En aquests mesos, algunes de les qüestions lligades al procés han sigut protagonistes del debat polític. Les respostes dels ciutadans al voltant d’aquestes qüestions indiquen que no hi ha unanimitat, més aviat al contrari. Hi ha més partidaris de buscar un acord amb el Govern espanyol per celebrar un referèndum sobre la independència que de buscar la secessió en el termini de 18 mesos i fins i tot els independentistes es mostren dividits entre les dues alternatives.

A més, hi ha un gruix significatiu de ciutadans que rebutgen tant una cosa com l’altra i la majoria de catalans no creuen que el Parlament estigui legitimat per desobeir lleis i les institucions de l’Estat per complir el full de ruta. Finalment, sobre la polèmica iniciada pel manifest Koiné al voltant de la llengua oficial en una hipotètica Catalunya independent, els favorables a tenir el català i el castellà com a llengües cooficials gairebé tripliquen els que creuen que només hauria de ser el català.

En aquest context, ERC lidera les expectatives electorals si ara hi hagués eleccions catalanes. Els votants de Junts pel Sí es decanten majoritàriament pels republicans, fet que contribueix a situar Convergència en quarta posició en estimació de vot (tercera en escons). Però els dos partits per separat obtindrien un resultat gairebé igual al que va aconseguir JxSí el 27-S. La CUP retrocediria lleugerament, de manera que la suma favorable a la independència estaria avui una mica per sota de la de fa sis mesos, si bé mantindria una ajustada majoria absoluta d’escons. De fet, la CUP és el partit que més fugues de vot pateix, sobretot cap a ERC, però també cap a En Comú Podem. Ciutadans seria la segona força, encara que retrocediria lleument respecte a fa sis mesos, mentre que el PSC, el PP i, sobretot, En Comú Podem millorarien resultats. Encara que creix la indecisió (indicador de volatilitat de vot), no abunden els canvis de vot més enllà dels descrits en el cas de la CUP.

L’estimació de vot pretén mesurar el suport a cada força política en un escenari concret i l’escenari avui no és electoral. Però les dades posen en relleu l’impacte dels esdeveniments dels últims mesos sobre les simpaties electorals. En qualsevol cas, l’escenari que es dibuixa és lleugerament diferent del que s’apuntava fa un any. El bloc independentista suma el mateix que sis mesos abans del 27-S, però ERC en surt reforçada, i CDC, debilitada. Els resultats del pròxim 26-J tenen un significat diferent, però seran essencials per consolidar o no les tendències de l’últim cicle electoral i, qui sap, si per entreveure’n altres de noves.

Article publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 6 de maig de 2016.