Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider
Dimarts, 04 Febrer 2014 07:12

El final del bipartidisme?

Escrit per 

El primer Baròmetre Polític d'Espanya de l'any posa de manifest que la situació política espanyola, lluny de millorar, s'encamina cap a un escenari polític cada vegada més complex. L'aparició de noves forces polítiques i la progressiva fragmentació del mapa electoral és un clar reflex de la incapacitat dels dos grans partits polítics del país d'oferir a la ciutadania un projecte transversal que generi credibilitat i confiança de cara al futur. En aquest sentit, de les dades que es presenten en aquest Baròmetre volem destacar el següent: [...]

1) Un alt grau d'indefinició entre l'electorat. De fet, el més alt des de l'any 2000, quan es va iniciar la sèrie de baròmetres d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

2) Aquest grau d'indefinició coincideix amb el retrocés de les dues opcions majoritàries. Continua debilitant-se el bipartidisme: la suma de la intenció directa de vot del PP i el PSOE amb prou feines supera el 30%, quan solia situar-se 30 punts per sobre abans de les eleccions generals del 2011.

3) El Partit Popular manté un dels valors en intenció directa de vot més baixos de tota la sèrie. De fet, ha perdut més de la meitat del suport de què disposava després d'haver guanyat les últimes eleccions generals.

4) El PSOE torna a retrocedir en intenció directa de vot i obté el seu pitjor registre des de l'any 2000. A la situació de desconnexió entre els socialistes i l'opinió pública possiblement s'hi afegeix ara la incertesa sobre el lideratge del partit, que no s'acabarà de resoldre fins a les primàries previstes per a finals d'any.

5) Tant el PP com el PSOE presenten una fidelitat de vot que no arriba al 50%. No obstant, la situació del PSOE és bastant més crítica, tenint en compte els mals resultats que aquest partit va obtenir el 2011 i la incapacitat que mostra per aprofitar el desgast que està patint el partit que governa. En aquest sentit, amb dades relativament similars, la lectura és més pessimista per al PSOE que per al PP: el primer sembla que estigui cronificant una situació que ve de lluny, mentre que el desgast del segon sembla més vinculat al malestar per la situació actual del país.

6) De fet, l'opinió de la ciutadania sobre l'economia espanyola comença a invertir-se, encara que de manera molt incipient, cosa que pot beneficiar el partit del Govern. Una part de la ciutadania percep que, malgrat la mala situació del país, el pitjor moment de la crisi ja ha passat i que, per tant, el futur ha de ser millor. En canvi, la seva agenda política en matèria de drets i llibertats pot acabar passant-li factura si s'allunya en excés del que és el sentiment majoritari. El cas més evident és la reforma de la llei de l'avortament, proposta rebutjada per la gran majoria de la ciutadania i del seu propi electorat.

7) El progressiu retrocés dels dos grans partits va acompanyat d'un fort creixement de les forces polítiques fins ara minoritàries, que entren a competir d'igual a igual amb el PP i el PSOE en el cas de les generacions més joves. De fet, entre els menors de 45 anys la intenció directa de vot de PP, PSOE, IU i UPD és similar.

Així doncs, seguim en un moment polític molt dinàmic, caracteritzat per una alta volatilitat en el vot i un ampli desconcert entre l'electorat, factors que, en conseqüència, apunten uns escenaris electorals molt oberts. Les pròximes eleccions al Parlament Europeu, que de moment estan poc presents en l'opinió pública i ofereixen una estimació de vot molt coincident amb la dels comicis generals, seran la primera prova per a la validació d'aquestes tendències i de la seva intensitat.

Article publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 3 de febrer de 2014.