Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider
Dimecres, 18 Desembre 2013 07:31

La consulta i les enquestes

Escrit per 

Dijous al migdia Artur Mas va fer pública les preguntes de la consulta a celebrar el 2014. Va ser el mateix dia, sobre les set de la tarda, que GESOP va començar el treball de camp de l’enquesta que el passat cap de setmana va publicar EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (1 i 2). Des d’avui es poden consultar en detall els resultats de la mateixa a la web del diari, ja que es dóna accés a les tabulacions i al fitxer de dades de l’enquesta. El qüestionari utilitzat va ser breu i centrat únicament en la consulta: el coneixement de l’acord assolit, les opcions de vot i la valoració dels passos a seguir a partir d’ara. A les properes línies, ens volem centrar a analitzar únicament els resultats de l’enquesta pel que fa a les preguntes de la consulta, que són les que sempre aixequen més controvèrsia. [...]

Les preguntes es van formular utilitzant exactament els enunciats que va fer públics el President junt amb els partits que van arribar al pacte. Tal com es va acordar, a la segona pregunta només hi accedien els entrevistats que contestaven afirmativament la primera. En els dos casos, a més dels enunciats, es llegien les següent opcions de resposta: sí, no, vot en blanc i vot nul; a la primera pregunta, a més, també se suggeria la possibilitat d’abstenir-se. Com és lògic, els entrevistats també podien optar per dir que no ho sabien (NS) o que no volien contestar (NC). Així doncs, les combinacions que sorgien de les dues preguntes a l’enquesta eren diverses, tal com es detalla a la taula següent.

A la columna A es presenten els resultats sobre el conjunt dels catalans amb dret a vot, és a dir, majors d’edat i amb la ciutadania espanyola. La lectura, doncs, seria que un 41% dels catalans diu que votaria avui per la independència.

La columna B ofereix els resultats sobre el conjunt dels catalans amb dret a vot, exceptuant els que han pres la decisió d’abstenir-se. És la dada que va publicar el dissabte EL PERIÓDICO en portada. La lectura seria que un 44,1% dels catalans que no descarten anar a les urnes diu que votaria avui per la independència.

La columna C presenta els resultats sobre els entrevistats que han donat una opció concreta de vot, és a dir, descartant els que han dit que no ho sabien o que no volien contestar, a més dels abstencionistes. Podríem dir que són els que tenen el vot decidit. En aquest cas, el 49,8% dels catalans que diuen tenir decidit el vot votaria a favor de la independència. És important deixar clara aquesta dada, perquè alguns han volgut recalcular els resultats agafant només els que es manifestaven a favor o en contra, deixant de banda els vots en blanc i els nuls, que també són una manifestació de l’opció dels votants; al diari es donava el detall de cadascuna de les opcions per poder fer el càlculs correctament.

Així, doncs, agrupant les respostes podem resumir els resultats obtinguts per a cadascun dels dos escenaris que planteja la consulta de la següent manera.

Totes aquestes dades són directes i posen de manifest un avantatge de sortida del sí sobre el no, sobretot en la primera pregunta però també quan es parla d’independència. Però cal tenir present que aquestes xifres no són una projecció o una estimació del resultat que tindria la consulta si es realitzés avui. Perquè això fos així s’haurien d’establir factors de correcció a partir d’altres variables per atribuir una estimació final a cadascuna de les opcions de vot. De fet, seria similar a com es fa l’estimació de vot per a unes eleccions, on una cosa és la intenció directa i l’altra el valor final estimat per a cada opció política. Ara bé, en el cas de la consulta aquesta estimació seria relativament més complexa, perquè no es disposa d’experiències similars anteriors al nostre país. Analitzarem per futurs estudis si seria o no prudent i recomanable elaborar una estimació del resultat.

En qualsevol cas, la formulació de la consulta a través de dues preguntes obre el ventall de possibilitats de resposta, però també complica la interpretació dels resultats de l’enquesta i pot acabar dificultant la interpretació dels resultats de la pròpia consulta, segons quins siguin aquests. Així, doncs, la voluntat d’arribar a un acord entre tots els partits implicats ha donat lloc a una pregunta que pot ser inclusiva però que no és tan clara com seria desitjable, ja que pot generar un resultat subjecte a interpretacions diverses. Seria bo que s’aclarís aviat quin resultat s’hauria d’assolir per donar com a vencedor cadascun dels tres possibles escenaris que pot deixar la consulta.

Finalment, cal afegir un element que alguns poden desconèixer, però que és molt rellevant tenir present a l’hora d’analitzar les dades d’una enquesta. El codi deontològic de les empreses d’investigació recomana publicar els resultats de cadascuna de les preguntes amb el seu NO SAP i NO CONTESTA corresponent, per poder conèixer com s’ha pronunciat el conjunt de la mostra. Només quan es realitza una projecció o estimació de vot s’obvia el NS/NC, ja que se li atribueix un determinat valor a partir d’altres factors, cosa que no s’ha fet en aquest cas.

Article publicat el 18 de desembre de 2013 a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.