Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider
Dilluns, 21 Gener 2013 08:03

Un escenari inestable

Escrit per 

Un mes i mig després del 25-N, l’escenari que mostra el baròmetre d’EL PERIÓDICO és un mapa electoral voluble i poc sòlid. Es percep un canvi en el sistema de partits, però la volatilitat de vot és tan gran que es fa difícil saber quin pot ser el resultat final. Una dada parla per si sola: gairebé el 25% dels entrevistats diu que ara tindria un comportament electoral diferent del que va tenir fa només un mes i mig. Darrere d’aquesta important dispersió de vot hi conflueixen el malestar per la situació econòmica, social i política i l’entrada en escena del debat independentista que es va produir després de la Diada de l’Onze de Setembre. [...]

La sèrie d’enquestes d’EL PERIÓDICO posa en relleu que el descontentament amb la situació econòmica i política al nostre país ve de força lluny. De fet, els indicadors que hi fan referència no han parat d’empitjorar en els últims cinc o sis anys. Van començar amb el tripartit i es van continuar agreujant durant el primer Govern d’ Artur Mas . L’Executiu de CiU va començar amb una majoria àmplia que es va anar desgastant progressivament, però sense que s’albiressin modificacions importants en la correlació de forces sortida dels comicis del 2010. Ara bé, les dades van canviar bruscament després de l’Onze de Setembre i dels esdeveniments que el van seguir. El debat sobre l’encaix de Catalunya a Espanya va envair l’espai polític i va modificar comportaments sobtadament. I l’enquesta d’avui posa en relleu que la incertesa, la confusió i la inseguretat continuen presents en les preferències i referències electorals dels catalans.

Les grans forces polítiques que van dominar l’escena política catalana de finals del segle passat pateixen davallades severes; primer el PSC i ara CiU. Són una quantitat ingent d’electors desorientats buscant refugi que fins ara no l’han acabat de trobar. En intenció directa de vot, el PSC apareix amb percentatges de vot similars a ICV-EUiA i Ciutadans, mentre que CiU empata amb ERC. Hi ha dades qualitativament molt sorprenents que expressen escenaris completament nous: ERC és el primer partit en intenció directa de vot en tots els grups d’edat excepte entre els més grans. Entre els més joves, ERC, la CUP i ICV-EUiA són els partits que obtenen més recolzament. El canvi en el sistema de partits a Catalunya es va iniciar amb les primeres eleccions catalanes del segle XXI. El 2003 ERC va sorprendre amb 23 diputats, alhora que tant CiU com el PSC patien un fort retrocés. Des d’aleshores hi ha hagut fortes oscil·lacions en el marc electoral català sense que s’hagi acabat de definir un nou sistema de partits. ¿El desenllaç de la transició nacional que ha emprès el nostre país tindrà la resposta?

 

Article publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 20 de gener de 2013