Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider Vinaora Nivo Slider
Dimarts, 27 Novembre 2012 10:38

Les claus del 25N

Escrit per 

Quan Mas va convocar les eleccions al Parlament, quatre eren les principals incògnites que s’obrien davant el nou procés electoral. 1) ¿Provocaria el debat sobre la independència un creixement de la participació? ¿Fins a quin punt? 2) ¿Quina seria la magnitud de la victòria de CiU? ¿Assoliria la majoria absoluta? 3) ¿Com d’important seria el retrocés del PSC? ¿Perdria la segona posició? 4) ¿Què passaria amb els partits minoritaris? [...]

1. Els entesos en demoscòpia esperàvem un increment significatiu de la participació, que se situés en la franja alta del que històricament han registrat les eleccions al Parlament. I la realitat ha sobrepassat les estimacions, ja que finalment va anar a les urnes el 70% de l’electorat, més de cinc punts per sobre del màxim històric del 1984 i superant per primera vegada la participació de les eleccions generals immediatament anteriors. En comparació amb el 2010, la participació ha crescut gairebé 11 punts i ha permès incrementar el nombre de vots a pràcticament totes les formacions principals, llevat de CiU i el PSC.

2. El titular de la nit va ser el resultat de CiU, que va quedar lluny de les expectatives creades. El cert és que les enquestes publicades després de la convocatòria electoral situaven CiU molt a prop de la majoria absoluta. Però a mesura que passaven les setmanes els mateixos sondejos reflectien un gradual desgast de la federació nacionalista, fins al punt que les últimes enquestes publicades el diumenge anterior als comicis aventuraven que CiU obtindria un resultat molt similar al del 2010, si no inferior. Si la llei electoral no privés els ciutadans de l’accés als sondejos durant els últims dies de campanya, s’hauria pogut comprovar com aquesta tendència s’accentuava en l’última setmana.

3. El PSC ha obtingut els seus pitjors resultats en unes eleccions catalanes i, tot i que ha mantingut el segon lloc en nombre de vots, s’ha vist superat per ERC en escons. De fet, entre el segon, el tercer i el quart partit hi ha hagut només dos escons i 52.000 vots (l’1% del cens) de diferència, cosa que indica que la divergència entre les enquestes sobre quina seria la segona força reflectia la igualtat real entre les tres formacions.

4. Pel que fa a la resta de partits, a grans trets s’han acabat complint els pronòstics. ERC i Ciutadans han estat els que més han crescut respecte al 2010, mentre que ICV-EUiA ha millorat de forma més modesta i el PP ha obtingut uns resultats similars. Com també avançaven les enquestes, la CUP ha entrat al Parlament i SI se n’ha quedat fora.

Una setmana abans de les eleccions comentàvem que hi havia una forta volatilitat de vot entre l’electorat, que havia afavorit variacions en les estimacions durant els últims tres mesos. També apuntàvem que encara podia produir-se algun canvi, però no es detectava en aquells moments que pogués ser d’aquesta magnitud. Aquesta volatilitat, a més d’un increment de la participació superior a l’estimada, és el que explica la divergència entre les expectatives a una setmana de les eleccions i la realitat final dels resultats.

Article publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 27 de novembre de 2012